Què és la ISO 23932?
La norma ISO 23932, sobre Enginyeria de seguretat contra incendis, proporciona les bases conceptuals i metodològiques per aplicar el disseny prestacional en seguretat contra incendis. Aquesta norma facilita un enfocament més flexible, tècnic i adaptat a les característiques reals dels edificis i els seus usos, en contraposició al disseny purament prescriptiu.
ISO 23932 tracta aspectes com la formulació d’objectius de seguretat, la identificació d’escenaris d’incendi, la definició de criteris d’acceptació i l’avaluació de les solucions projectades. La seva aplicació permet demostrar que un disseny compleix els nivells de seguretat adequats, fins i tot quan s’aparta de les exigències normatives tradicionals.
Un dels eixos clau de la norma és la definició dels escenaris dincendi de disseny, que han de ser representatius, realistes i justificables, i que constitueixen la base per a la simulació del comportament del foc, la propagació de fum i els temps devacuació. Així mateix, s’emfatitza la necessitat d’utilitzar models validats (com CFD o models zonals), i de considerar tant el temps disponible d’evacuació (ASET) com el temps requerit (RSET).
ISO 23932 també destaca la importància de documentar de forma rigorosa el procés de disseny prestacional, assegurant la traçabilitat, justificació tècnica i transparència de l’enfocament utilitzat. Aquesta norma és especialment rellevant per a edificis complexos, innovadors o amb usos no convencionals, on els mètodes prescriptius són insuficients o inadequats.
Preguntes freqüents sobre la ISO 23932
On es pot trobar el marc metodològic del disseny prestacional d'incendis?
La ISO 23932 és una norma que estableix els principis generals del disseny prestacional d’incendis (performance-based fire safety design). En concret, proporciona un marc metodològic per analitzar i justificar la seguretat contra incendis basant-se en el comportament real del foc, les persones i l’edifici, i no només en requisits prescriptius.
La ISO 23932 serveix per estructurar correctament un estudi de disseny prestacional, definint com identificar objectius de seguretat, escenaris dincendi, criteris dacceptació i mètodes danàlisi. Per tant, és una referència clau per a enginyeria dincendis avançada i projectes complexos.
Tot i que no és obligatòria, es fa servir com a referència tècnica clau per estructurar correctament el disseny prestacional d’incendis.
És obligatòria la ISO 23932 a Espanya?
No, la ISO 23932 no és obligatòria. Tot i això, s’utilitza com a norma de referència tècnica quan es plantegen solucions alternatives al CTE DB-SI. A la pràctica, aporta credibilitat i rigor davant administracions i serveis de bombers.
La ISO 23932 no substitueix cap normativa nacional. Més aviat, s’utilitza com a complement tècnic per justificar solucions equivalents o millorades, mentre que el CTE i el RIPCI segueixen sent de compliment obligat.
A quins tipus d'edificis és més recomanable el PBD?
El disseny prestacional (PBD) és recomanable aplicar-lo especialment a:
- Naus industrials i logístiques de gran alçada o superfície.
- Sitges i magatzems automatitzats.
- Aparcaments tancats complexos.
- Centres comercials i estadis.
- Estacions de ferrocarril.
- Edificis patrimonials.
- Instal·lacions amb zones ATEX o processos crítics.
- Edificis singulars o rehabilitacions complexes, on l’enfocament prescriptiu no és suficient o no resulta viable tècnicament o econòmicament.
En aquests escenaris, aplicar només criteris prescriptius sol portar a sobredimensionar sistemes o directament a bloquejar el projecte.
Per què serveixen els models validats (com CFD o models zonals)?
Els models validats, com ara CFD o models zonals, són essencials en el disseny prestacional d’incendis. Permeten predir amb rigor l’evolució del fum, les temperatures i la visibilitat, aportant dades fiables per justificar solucions alternatives, optimitzar mesures de seguretat i garantir el compliment dels objectius de seguretat contra incendis.
Qui ha d'aplicar la ISO 23932?
L’ha d’aplicar un tècnic especialitzat en enginyeria d’incendis, tant de l’enginyeria com de la certificadora que en faci la revisió per tercera part, amb capacitat per definir escenaris, interpretar resultats i assumir la responsabilitat tècnica de l’estudi.