Introducció al disseny prescriptiu i prestacional
El debat entre disseny prestacional vs prescriptiu en la seguretat contra incendis ha esdevingut un tema clau. Tots dos enfocaments persegueixen el mateix objectiu, ho fan mitjançant metodologies molt diferents. Com a conseqüència, triar l’un o l’altre pot canviar de manera significativa el cost, la flexibilitat i, sobretot, l’eficàcia de les mesures implantades. Comprendre les diferències és fonamental per adoptar decisions correctes en projectes complexos o d’alt valor estratègic.
Què és el disseny prescriptiu en seguretat contra incendis?
El disseny prescriptiu es basa en el compliment estricte de normes i reglaments que estableixen solucions concretes: dimensions de recorreguts d‟evacuació, sectorització, resistència al foc d‟elements constructius, densitat de ruixadors o característiques dels sistemes de detecció. A causa del caràcter tancat, aquest mètode és senzill d’aplicar i garanteix un nivell mínim uniforme de seguretat. Tot i això, també presenta limitacions. Per exemple, pot resultar massa rígid en edificis amb geometries especials o usos no contemplats a la normativa. A més, en alguns casos obliga a adoptar mesures costoses o tècnicament inviables, fins i tot quan hi ha alternatives més eficients. Tot i així, el disseny prescriptiu continua sent la base de reglamentacions en nombrosos països i constitueix el punt de partida habitual per a projectes estàndard o de baix risc.
Què és el disseny prestacional i per què és tan rellevant?
A diferència de l’esquema anterior, el disseny prestacional es fonamenta en l’anàlisi científica del comportament del foc. Per fer-ho, utilitza models de dinàmica de fluids (CFD), simulacions d’evacuació, càlculs tèrmics i criteris quantitatius que determinen si s’assoleixen els objectius de seguretat. Gràcies a aquest enfocament flexible, és possible justificar solucions no contemplades prescriptivament, optimitzar recursos, preservar elements arquitectònics singulars o adaptar mesures a condicions operatives específiques. A més, permet avaluar escenaris extrems, integrar riscos especials i demostrar de manera objectiva que l’edifici manté nivells de protecció adequats. Per aquestes raons, el disseny prestacional es fa servir cada vegada més en aeroports, grans naus industrials, estacions de transport, centres comercials oberts i edificis històrics.
Comparació disseny prescriptiu vs. prestacional
El disseny prescriptiu aporta simplicitat, rapidesa i claredat regulatòria, mentre que el disseny prestacional ofereix flexibilitat, optimització i precisió tècnica. Tot i això, no es tracta de triar un i descartar l’altre. De fet, tots dos enfocaments es complementen, ja que el disseny prestacional parteix habitualment de criteris prescriptius per després ampliar-los o substituir-los quan no resulten aplicables.
A més, el disseny prestacional incorpora una revisió de tercera part, en què un especialista independent verifica la validesa dels models utilitzats, la coherència dels escenaris analitzats i la robustesa de les conclusions. Aquest procés aporta transparència i garanteix que les solucions proposades compleixen totalment els objectius de seguretat establerts.
FAQs: Disseny prescriptiu vs. disseny prestacional en seguretat contra incendis
Quina és la diferència real entre el disseny prescriptiu i el disseny prestacional d'incendis?
El disseny prescriptiu es basa a complir regles fixes de la normativa (per exemple, CTE DB‑SI), mentre que el disseny prestacional d’incendis demostra mitjançant anàlisis i simulacions que assoleixen els objectius de seguretat, fins i tot amb solucions alternatives.
Quan aplicar el disseny prestacional d'incendis en lloc del prescriptiu?
Es recomana en edificis singulars, naus industrials de gran volum, centres comercials oberts, infraestructures de transport o rehabilitacions on la solució prescriptiva no és viable tècnicament o econòmicament, i quan el CTE permet equivalència prestacional.